L’esquerra cega

No es tracta d’un fenomen exclusivament català o espanyol, però hi ha pocs indrets a Occident on es manifesti amb tanta força i gaudeixi de tanta credibilitat com aquí. Em refereixo a l’existència d’una esquerra (representada per partits polítics, però sobretot per mitjans de comunicació, organitzacions no governamentals, plataformes i entitats solidàries de la més diversa mena), d’una esquerra que contempla el món, que interpreta la realitat internacional i les seves crisis instal·lada en una sola clau de lectura, en un únic axioma: si és antinord-americà, és bo.