Nabaizaleok / Iritzia

Nabaizaleok@wordpress.com

De fugides i horitzons

Que la política catalana no està bé de salut és una obvietat. La darreramostra la tenim en aquesta reacció histèrica a una frase de dues línies al final d’un discurs agosarat de dotze pàgines del conseller d’educació Ernest Maragall. En aquest tipus de situacions, m’agradaria pensar que tot plegat és resultat de la deixadesa d’un país poc exigent –polítics i periodistes– i que, al capdavall, el que ha passat és que la mandra general ha impedit que hom es llegís les dotze pàgines i que tothom s’ha atrevit a replicar una frase sense conèixer-ne el context. Uns per escandalitzar-se’n farisaicament, d’altres per treure’n profit reinterpretant-la al seu gust. Probablement, la hipòtesi de la desídia i la peresa també és certa. Però, a més, s’hi afegeix la constatació encara més greu –de fet, terriblement dramàtica– que, d’una banda, la lluita política menysprea el debat d’idees i que, de l’altra, som tan febles que dir obvietats provoca grans terrabastalls. Sigue leyendo

febrero 15, 2010 Posted by | Salvador Cardús | , , , , , , , , , , , , | Deja un comentario

Opinió sobre la opinió

Aviso: sóc poc indicat per parlar d’enquestes d’opinió. Me les he mirat amb tanta desconfiança que he arribat a aconsellar que si sospitem que ens volen controlar les intencions, especialment les polítiques, mentim en legítima defensa. (Un consell una mica estúpid perquè em temo que, d’una manera o altra, ja és el que fa tothom.) Però sí: és lleig aconsellar dir mentides, i encara més lleig posar obstacles a la feina del propi gremi. I, encara més, tenint en compte que n’he fet i n’he utilitzat. Ara bé, precisament perquè és un tema que conec prou bé, i perquè hi ha enquestes que m’interessen molt –i d’altres gens–, me les miro amb ulls interessats i alhora escèptics. Per dir-ho així, veig les enquestes amb els mateixos ulls que un cuiner experimentat es miraria uns canelons en un restaurant poc acreditat… Sigue leyendo

enero 24, 2010 Posted by | Salvador Cardús | , , , | Deja un comentario

L’exemplaritat de Vic.

No és senyal de bona salut cívica que una mesura imprecisa –perquè ni tan sols té una base documental escrita– relativa a una declaració d’intencions de l’Ajuntament de Vic, en relació a establir una certa limitació en el procediment per a l’empadronament d’estrangers sensepapers, desfermi un conflicte ple de desqualificacions, campanyes de protesta, insults i acusacions injustes com les que hem vist aquests darrers dies. Sigue leyendo

enero 18, 2010 Posted by | Salvador Cardús | , , , , | Deja un comentario

Un satèl·lit nord-americà sobrevola el País Basc.

El ministre Alfredo Pérez Rubalcaba estava ahir eufòric, i segurament per culpa d’aquesta embriaguesa emocional va dir més coses de les que hauria hagut de dir en una roda de premsa. Amb un to més tavernari que ministerial, va avisar ETA que cada vegada que els seus militants vagin a un dels seus amagatalls i cada vegada que circulin per una carretera, trobaran les forces de seguretat de l’Estat esperant-los.

Amb aquest avís el ministre estava posant en evidència quin és el taló d’Aquil·les de l’organització armada basca:la intercepció de les seves comunicacions. Sigue leyendo

enero 11, 2010 Posted by | Jaume Clote | , , | Deja un comentario

L’esquerra cega

No es tracta d’un fenomen exclusivament català o espanyol, però hi ha pocs indrets a Occident on es manifesti amb tanta força i gaudeixi de tanta credibilitat com aquí. Em refereixo a l’existència d’una esquerra (representada per partits polítics, però sobretot per mitjans de comunicació, organitzacions no governamentals, plataformes i entitats solidàries de la més diversa mena), d’una esquerra que contempla el món, que interpreta la realitat internacional i les seves crisis instal·lada en una sola clau de lectura, en un únic axioma: si és antinord-americà, és bo. Sigue leyendo

enero 9, 2010 Posted by | Joan B. Culla i Clará | , , | Deja un comentario

2010

En termes de política catalana, l’any que ara comença és per damunt de tot un any electoral. Però l’any que ara hem acabat ha estat, en política, un any de grans debats que van més enllà del cicle electoral, que afecten qüestions de fons d’onada molt més llarga, amb més implicacions que una alternança o una continuïtat en el poder. Hem estat discutint en aquest últim any, de vegades amb passió, de l’esgotament del cicle estatutari, de l’obertura d’un horitzó d’autodeterminació, de la necessitat d’una regeneració de la política, del caràcter clau en aquesta regeneració d’un nou sistema electoral. Sigue leyendo

enero 2, 2010 Posted by | Vicenç Villatoro | , , , | Deja un comentario

Tot depèn de nosaltres.

A Vic, poca broma, el vot independentista de diumenge passat, en números absoluts i respecte al de les eleccions del 2006, va ser 5,35 vegades més gran que el que havia obtingut el PSC i 15,21 vegades superior que el del PP. De fet, a Vic, el vot independentista ha igualat, en nombre absolut de votants, a tot el vot sumat de CiU, ERC i PSC a les darreres eleccions catalanes. A Sant Cugat, per posar el cas d’una ciutat amb una composició demogràfica ben diferent, el vot independentista va ser 2,38 vegades més gran que el del PSC i 3,83 vegades superior al del PP, també en relació a les eleccions del 2006. Sigue leyendo

diciembre 20, 2009 Posted by | Salvador Cardús | , , , | Deja un comentario

Toros

Toros
En el suposat debat sobre els toros que hi ha aquests dies a Catalunya, els sentiments van pel davant dels arguments. Les persones tenim una posició presa d’entrada, per motius emocionals, i després –per aquest ordre– bastim els arguments racionals per defensar-la. Per això mira que hi ha hagut aquests dies debats i taules rodones, però ningú no ha convençut ningú. Ningú ha canviat de bàndol gràcies als arguments. Aquí ve la gràcia de la democràcia: quan dues posicions s’han pogut exposar i defensar amb claredat i ja no hi ha res més a dir-se, votem. Comptem quants som a banda i banda. Iguanya qui té més vots. Sigue leyendo

diciembre 19, 2009 Posted by | Vicenç Villatoro | , , , | Deja un comentario

Espanya no paga per morir-se.

montilla-carodEs una vergonya que a Catalunya una vídua –o un vidu– en situació econòmica precària hagi de pagar una morterada quan el seu espòs o la seva esposa moren per heretar el piset pagat amb l’estalvi conjunt de tota una vida. N’hi ha que han hagut de demanar un crèdit o que han hagut de patir situacions encara més lamentables per no veure’s al carrer. Sigue leyendo

octubre 27, 2009 Posted by | David González | , , , | Deja un comentario