Nabaizaleok / Iritzia

Nabaizaleok@wordpress.com

La unidad civil de los catalanes

Salvador Cardús i Ros en LV

El problema fundamental de la sociedad catalana es que en estos momentos se ha quedado sin un proyecto propio de futuro

Quizás el argumento más común y más serio para cuestionar la posibilidad de la independencia de Catalunya sea el de una hipotética ruptura de la cohesión social y de la quiebra de la unidad civil de los catalanes. Se trata, por otra parte, de un viejo temor que ya justificó muchas renuncias políticas durante la transición a la democracia, y hasta ahora mismo ha seguido siendo la gran excusa histórica del PSC para dar cuenta de su subordinación al PSOE: evitar el lerrouxismo en este país.

Antes de entrar en la discusión de la hipótesis de la ruptura de la cohesión social, creo conveniente apuntar tres cuestiones previas. Sigue leyendo

julio 22, 2010 Posted by | Salvador Cardús | , , , , , , , , , , , , | Deja un comentario

Salvador Cardús: “El auge del independentismo en Cataluña tiene que ver con la crisis del crecimiento español”

Cataluña en la encrucijada de la independencia’

¿A qué se refiere cuando habla de encrucijada?

Después de mucho tiempo, parece ser que en Cataluña se está produciendo un movimiento mucho más amplio de lo que nunca se había manifestado, no sólo en cantidad, sino especialmente por el perfil de las personas. Se ha llegado a la conclusión, después de todo el agotamiento por el proceso de reforma del estatuto, de que no hay otra salida política para emancipar el país o para garantizar el futuro de la nación que no sea la independencia. Esto se puede ver en el movimiento de consultas populares, que está consiguiendo un apoyo amplio de científicos, políticos, gente mayor…

¿Cuáles son los ingredientes que han generado este movimiento?

Se ha producido una crisis de expectativas. En un momento determinado, una parte importante de la clase media, de los profesionales, de pequeños empresarios, han pensado que la vinculación con España les resulta un mal negocio, han visto que no les ofrece garantías de prosperidad. Se entiende que Cataluña, desde un punto de vista económico y social, está en una crisis importante. Eso produce una inquietud que tiene mucho que ver con la dependencia con el Estado español. Y esa dependencia, ese no futuro, o futuro gris, es lo que ha provocado la reacción, el hartazgo. Sigue leyendo

marzo 14, 2010 Posted by | Salvador Cardús | , , , | Deja un comentario

De fugides i horitzons

Que la política catalana no està bé de salut és una obvietat. La darreramostra la tenim en aquesta reacció histèrica a una frase de dues línies al final d’un discurs agosarat de dotze pàgines del conseller d’educació Ernest Maragall. En aquest tipus de situacions, m’agradaria pensar que tot plegat és resultat de la deixadesa d’un país poc exigent –polítics i periodistes– i que, al capdavall, el que ha passat és que la mandra general ha impedit que hom es llegís les dotze pàgines i que tothom s’ha atrevit a replicar una frase sense conèixer-ne el context. Uns per escandalitzar-se’n farisaicament, d’altres per treure’n profit reinterpretant-la al seu gust. Probablement, la hipòtesi de la desídia i la peresa també és certa. Però, a més, s’hi afegeix la constatació encara més greu –de fet, terriblement dramàtica– que, d’una banda, la lluita política menysprea el debat d’idees i que, de l’altra, som tan febles que dir obvietats provoca grans terrabastalls. Sigue leyendo

febrero 15, 2010 Posted by | Salvador Cardús | , , , , , , , , , , , , | Deja un comentario

Opinió sobre la opinió

Aviso: sóc poc indicat per parlar d’enquestes d’opinió. Me les he mirat amb tanta desconfiança que he arribat a aconsellar que si sospitem que ens volen controlar les intencions, especialment les polítiques, mentim en legítima defensa. (Un consell una mica estúpid perquè em temo que, d’una manera o altra, ja és el que fa tothom.) Però sí: és lleig aconsellar dir mentides, i encara més lleig posar obstacles a la feina del propi gremi. I, encara més, tenint en compte que n’he fet i n’he utilitzat. Ara bé, precisament perquè és un tema que conec prou bé, i perquè hi ha enquestes que m’interessen molt –i d’altres gens–, me les miro amb ulls interessats i alhora escèptics. Per dir-ho així, veig les enquestes amb els mateixos ulls que un cuiner experimentat es miraria uns canelons en un restaurant poc acreditat… Sigue leyendo

enero 24, 2010 Posted by | Salvador Cardús | , , , | Deja un comentario

L’exemplaritat de Vic.

No és senyal de bona salut cívica que una mesura imprecisa –perquè ni tan sols té una base documental escrita– relativa a una declaració d’intencions de l’Ajuntament de Vic, en relació a establir una certa limitació en el procediment per a l’empadronament d’estrangers sensepapers, desfermi un conflicte ple de desqualificacions, campanyes de protesta, insults i acusacions injustes com les que hem vist aquests darrers dies. Sigue leyendo

enero 18, 2010 Posted by | Salvador Cardús | , , , , | Deja un comentario

Tot depèn de nosaltres.

A Vic, poca broma, el vot independentista de diumenge passat, en números absoluts i respecte al de les eleccions del 2006, va ser 5,35 vegades més gran que el que havia obtingut el PSC i 15,21 vegades superior que el del PP. De fet, a Vic, el vot independentista ha igualat, en nombre absolut de votants, a tot el vot sumat de CiU, ERC i PSC a les darreres eleccions catalanes. A Sant Cugat, per posar el cas d’una ciutat amb una composició demogràfica ben diferent, el vot independentista va ser 2,38 vegades més gran que el del PSC i 3,83 vegades superior al del PP, també en relació a les eleccions del 2006. Sigue leyendo

diciembre 20, 2009 Posted by | Salvador Cardús | , , , | Deja un comentario