Nabaizaleok / Iritzia

Nabaizaleok@wordpress.com

L’exemplaritat de Vic.

No és senyal de bona salut cívica que una mesura imprecisa –perquè ni tan sols té una base documental escrita– relativa a una declaració d’intencions de l’Ajuntament de Vic, en relació a establir una certa limitació en el procediment per a l’empadronament d’estrangers sensepapers, desfermi un conflicte ple de desqualificacions, campanyes de protesta, insults i acusacions injustes com les que hem vist aquests darrers dies. Fins a on he pogut aclarir-ho, l’origen de tot el daltabaix prové del fet que l’Ajuntament de Vic, amb l’acord de tots els representants al govern de la ciutat i que inclou CiU, ERC i PSC, té –o tenia– la intenció de demanar, per a l’empadronament, un permís de residència o un passaport amb visat d’entrada i acreditar un lloc de residència. Potser sí que és la mateixa imprecisió de tot plegat allò que ha contribuït a l’alarma, però en qualsevol cas no és acceptable la desmesura de la reacció.

No puc entrar a debatre el detall d’una declaració
 d’intencions de la qual ningú no ha pogut llegir cap document precís, ni tampoc puc dir res sobre la seva legalitat perquè no és una qüestió d’opinió sinó que simplement cal que ho dictamini un expert. I, per cert, l’Ajuntament de Vic ja ha dit que s’ajustarà, escrupolosament, a la legalitat vigent un cop es tingui l’informe jurídic corresponent. Per si fos poc, es tracta d’un municipi que ha donat proves més que consistents –com tants altres municipis de Catalunya– d’haver estat capaç d’acollir en un temps breu una quantitat ingent d’estrangers, oferint-los serveis públics de qualitat –educació, salut i assistència social– i sense que s’hagin produït incidents de gravetat. Aquest tarannà obert, molt propi del país, cal dir-ho, ha produït en algunes persones –a Vic, però també en altres municipis– una intranquil·litat que ha afavorit el creixement d’un partit populista capaç de canalitzar la por i, apropiant-se-la, l’ha interpretat convertint-la en xenofòbia. Res estrany i que no sigui fàcilment explicable i universalment conegut. Per tant, sembla que no hi ha cap motiu per a una alarma tan exagerada: un ajuntament vol regular amb més cura el flux d’arribada d’estrangers per tal de seguir garantint la possibilitat d’acollida i integració –la crisi actual ho fa més necessari–; ho fa amb un suport polític majoritari rigorosament democràtic; sotmet la decisió final al compliment de l’estricta legalitat i, no cal dir-ho, la ciutadania té dret a valorar i discutir si la mesura servirà per a allò que es proposa, si no servirà de gran cosa o bé si provocarà el contrari del que s’espera. On és el problema?

Tanmateix, allò que hauria d’haver estat un debat raonable
 sobre els mecanismes de què disposa un govern municipal per arbitrar la convivència i sobre la seva eficàcia, ha merescut la desqualificació pública –jo diria que amb acarnissament– del govern espanyol i, de passada, de tota la caverna mediàtica de l’Estat i, no cal dir-ho, de les organitzacions que viuen de fer grossos aquests conflictes o d’aquests tertulians que, d’immigrants, només coneixen el que els fa la bugada. Però, per la responsabilitat del càrrec, el pitjor de tot és l’actitud de la vicepresidenta del govern espanyol, que repetidament s’ha dedicat a desqualificar l’Ajuntament de Vic. I, després, encara s’hi ha afegit l’inefable Zapatero aportant una idea tan subtil, noble i original com que “els immigrants irregulars tenen drets perquè són éssers humans”. La cara dura dels dos personatges en qüestió és tan gruixuda que es posa en evidència tota sola. Perquè, si hi ha algú veritablement responsable de l’existència d’immigrants “irregulars” –com diuen ells per ajustar-se a la més hipòcrita de les correccions polítiques–, és precisament aquest Estat que ells representen i defensen amb lleis d’estrangeria que han fet aprovar per reservar-ne els drets d’admissió i exclusió. Vull dir que si un immigrant és “irregular” no és pas per decisió de l’Ajuntament de Vic, sinó que és l’Estat qui l’ha convertit en un sensepapers. Per tant, és d’una barra sideral que sigui el cap del govern espanyol qui reclami “drets” –així, en general– per als “éssers humans” que són els “irregulars”, quan ell és el principal avalador de les lleis que els discriminen respecte dels “nacionals”. A què respon, doncs, l’acarnissament amb l’Ajuntament de Vic? És per desviar l’atenció d’altres problemes més greus? És una revenja pel quaranta per cent d’independentistes que a Vic han donat la cara?

Ben al contrari del que suggereix l’actitud mesquina
 d’aquests dirigents, la possibilitat de debatre els desafiaments que ha representat l’arribada nombrosa d’estrangers i la manera d’atendre i organitzar la seva incorporació a la societat catalana, no hauria de merèixer aquesta reacció criminalitzadora. El precedent d’un Pacte Nacional per a la Immigració que estableix bases de consens sobre aquesta realitat, hauria de donar més confiança per avançar en el debat i no pas esdevenir una excusa per censurar que se’n parli. En molt bona part, l’èxit dels partits xenòfobs aquí i a tot Europa té a veure amb la incapacitat d’articular discursos públics sobre la immigració per part dels partits de cultura democràtica per la por de ser titllats de políticament incorrectes. Hi ha hagut un temps que no es podia associar la paraula problema a un fet social tan radicalment transformador de la realitat social com és el del creixement demogràfic accelerat. Hi ha hagut un temps que només eren ben rebuts els informes que demostraven que la immigració era un negoci per als autòctons, com intentava demostrar un treballet de l’ara ministre d’Indústria quan era responsable d’una oficina d’estudis de la Moncloa, Miguel Sebastián. Com tampoc no s’ha pogut dir sense ser sospitós de racisme que una arribada continuada d’alumnes al llarg del curs a les aules creava enormes dificultats en el treball ordinari, o que els serveis sanitaris quedaven col·lapsats i que sovint se’n feien usos abusius, per exemple amb suplantaments d’identitat.

És per tot això que em fa mala espina
 la reacció histèrica davant d’una mesura que simplement es proposa portar al pla de la decisió política allò que la ciutadania viu com una preocupació important i que no és intel·ligent deixar a les mans dels partits xenòfobs. I és també per això que m’indigna la hipocresia dels representants de l’Estat que fabriquen “irregulars” i llavors exigeixen als ajuntaments que els garanteixin els “drets humans” sense donar-los instruments i recursos per poder exigir els deures que es deriven d’aquest drets. Malament si la convivència s’ha de bastir sobre la hipocresia i la censura.

Salvador Cardús.

enero 18, 2010 - Posted by | Salvador Cardús | , , , ,

Aún no hay comentarios.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: