Nabaizaleok / Iritzia

Nabaizaleok@wordpress.com

L’esquerra cega

No es tracta d’un fenomen exclusivament català o espanyol, però hi ha pocs indrets a Occident on es manifesti amb tanta força i gaudeixi de tanta credibilitat com aquí. Em refereixo a l’existència d’una esquerra (representada per partits polítics, però sobretot per mitjans de comunicació, organitzacions no governamentals, plataformes i entitats solidàries de la més diversa mena), d’una esquerra que contempla el món, que interpreta la realitat internacional i les seves crisis instal·lada en una sola clau de lectura, en un únic axioma: si és antinord-americà, és bo.

L’exemple més notori d’aquest maniqueisme heretat de la Guerra Freda és l’aura de prestigi que encara envolta, entre nosaltres, la Cuba castrista. No hi fa res que la romàntica revolució dels barbuts es convertís ben aviat en una implacable dictadura de partit únic, i darrerament en una gerontocràcia familiar. No hi fa res la penúria crònica en què malviu des de fa dècades la població de l’illa. No hi fa res que, del 1959 ençà, milions de cubans hagin “votat amb els peus” i, sovint, arriscat la pell per fugir a l’exili. Així i tot, una pila de conciutadans nostres, gent il·lustrada que es considera demòcrata i progressista, que fins i tot havia lluitat contra una altra dictadura, segueix cantant les excel·lències del règim cubà i atribuint els seus eventuals “defectes” al setge imperialista, al famós i fals bloqueo (en realitat, un embargament comercial) de Washington.

L’enfrontament verbal i gestual amb els Estats Units és també la gran credencial d’esquerres del veneçolà Hugo Chávez, la coartada que li permet tancar emissores o periòdics crítics, empresonar opositors i restringir les llibertats civils sense perdre l’admiració d’aquells que, entre nosaltres, veuen en l’extinent coronel el paladí del “socialisme del segle XXI”. Però hi ha casos potser encara més flagrants. A la Catalunya dels anys 1980, la simpatia i la solidaritat amb la Nicaragua sandinista aleshores hostilitzada per Reagan i per la Contra van conèixer un gran desenvolupament: centenars, potser milers de voluntaris (mestres, personal sanitari…) van anar-hi a treballar durant unes setmanes enquadrats en “brigades internacionalistes”, i nombrosos ajuntaments catalans es van agermanar amb municipis del país centreamericà. I bé, des de fa tres anys torna a presidir Nicaragua el mateix Daniel Ortega d’aleshores, però ara ha prostituït els principis del sandinisme (vegeu què en diuen Ernesto Cardenal o Sergio Ramírez), s’ha aliat amb la jerarquia catòlica (fins al punt d’il·legalitzar l’avortament àdhuc terapèutic) i governa amb un estil autoritari que recorda cada cop més els Somoza. Això sí: és amic d’Hugo Chávez i galleja contra l’Imperi. Deu ser per aquest motiu que cap d’aquells antics brigadistes, ni cap ajuntament “agermanat”, ni cap partit, ni cap organització de solidaritat no ha obert la boca per criticar-lo.

Però si els règims fins ara esmentats
es reclamen del socialisme o del comunisme, la nostra esquerra cega tampoc no té cap escrúpol a defensar, o disculpar, o comprendre, o fins i tot posar-se al costat de governs o moviments de caràcter confessadament teocràtic, de dictadures clericals, de sistemes integristes que converteixen en llei civil un codi religiós de fa mil quatre-cents anys: al lladre se li amputa la mà dreta, a l’adúltera se la lapida fins a la mort, a l’homosexual se’l penja. L’esquerra cega només reclama a canvi un requisit: que aquells governs o moviments estiguin enfrontats amb els Estats Units… i amb Israel.

Així, persones que aquí rebutgen –i amb raó– la pretensió dels bisbes de convertir el pecat en delicte, que es consideren feministes i defensores de la màxima llibertat sexual, no gosaran mai criticar el tracte infligit a les dones ni l’aplicació de la xara per part de Hamàs a la franja de Gaza, o de Hezbol·lah al sud del Líban, o dels talibans a les regions afganeses que controlen. No, no és que l’esquerra cega aplaudeixi aquestes pràctiques bàrbares. Simplement les ignora, les passa en silenci, perquè creu que denunciar-les seria fer el joc a l’imperialisme o al sionisme, subministrar-los arguments per a les seves abominables intervencions militars.

El cas iranià és el millor mirall de la hipocresia i el sectarisme de la nostra esquerra cega. Després de tres dècades d’opressió, des del passat mes de juny el segment més viu de la societat persa –la mateixa mena de gent que aquí actuava contra el franquisme, per entendre’ns– es llançà a protestar i a exigir llibertat. La repressió ja ha fet com a mínim mig centenar de morts, 4.000 detinguts, centenars de torturats… Però a la televisió pública catalana hi ha qui ho minimitza assegurant que els manifestants de Teheran només volen reformes, no pas la fi del règim islamo-feixista. I els zeladors dels drets humans callen: hi ha hagut a Barcelona més soroll per la detenció en una confortable presó danesa del director de Greenpeace-Espanya, que pels milers de víctimes recents de la dictadura islàmica a l’Iran.

A mitjans del passat mes de desembre,
les autoritats iraquianes van celebrar la primera gran subhasta de drets d’explotació del seu petroli des de la caiguda de Sadam Hussein. I, contra allò que dictava el clixé progre, les companyies nord-americanes van restar quasi excloses de les concessions, atorgades en canvi a petrolieres russes, xineses, japoneses, de Malàisia o fins i tot d’Angola. Doncs bé, no esperin que cap dels grups ni dels individus que, l’any 2003, es manifestaven contra la guerra d’Iraq arborant la celebrada frase No blood for oil! pronunciï ara ni una sola paraula de rectificació o de matisació. El lema de l’esquerra cega podria ser: que la realitat no ens espatlli una bona consigna.

Joan B. Culla i Clarà en Avuí

enero 9, 2010 - Posted by | Joan B. Culla i Clará | , ,

Aún no hay comentarios.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: